Bellesa artística a escena

 Diari de Girona 30/10/2009 (Mònica Labian Rocas)

Si hagués de resumir en poques paraules l´espectacle de dansa Dunas ho faria dient en veu alta: emoció de tanta bellesa artística sobre l´escenari. L´espectacle que van oferir dimecres a la nit al Teatre Municipal de Girona María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui va transmetre un missatge molt clar: la capacitat excel•lent d´aconseguir unir diferents estils i tècniques de dansa.

La majoria del mèrit és de la ballarina i coreògrafa de flamenc María Pagés i del coreògraf i ballarí de dansa contemporània Sidi Larbi, que van interpretar amb una excel•lent expressió corporal i moviment la fusió entre dos cossos, el dels ballarins, i a la vegada dos estils de dansa diferents com són el flamenc i la dansa contemporània. Tot i ser dues modalitats de dansa amb tècniques molt diverses tenen una cosa en comú, i és que tant un estil com l´altre juguen molt amb el moviment del cos.

Els ballarins no només van interpretar peces de dansa acompanyades de la música matisada amb ecos flamencs, clàssics i àrabs, sinó que van abocar el públic a una altra dimensió, la de les Dunes, inspirada en la sorra i les seves metamorfosis però interpretada amb dues figures humanes. Dues grans teles com a únic decorat van permetre als dos ballarins posar en escena l´exploració del «desert» interpretant diverses coreografies i a la vegada un joc escènic amb el moviment «de les dunes» de roba. El treball cos a cos i d´interacció home-dona en el ball es va plasmar al llarg de tota l´obra i l´espectador va poder veure aquest contacte humà mitjançant l´art de la interpretació de la dansa.

L´espectacle va començar amb una melodia suau al piano on els ballarins es retrobaven creant una «duna»; al llarg de l´obra la música i el ball es van anar intensificant amb sons flamencs i aràbics arribant al clímax de l´obra, on van fer dues interpretacions individuals.

El final de l´obra va ser el més sorprenent. Els intèrprets van escenificar com a punt final una coreografia com la de l´inici de l´espectacle però amb la diferència que la «duna» desapareix quan les teles de roba que penjaven damunt l´escenari cauen damunt dels dos ballarins a terra. Una manera de finalitzar l´obra que va sorprendre el públic i que es va entregar dempeus aplaudint els dos ballarins.

En tot cas, no es pot obviar la música en directe dels diferents músics que es trobaven situats als laterals de l´escenari i que van donar color i llum a tota l´obra; els ballarins van saber coordinar i interpretar cada so i melodia musical amb moviments corporals molt expressius.